Resultats de la cerca

Descendent d’una família de l’excolònia portuguesa de Goa Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, exercí l’advocacia breument, la qual abandonà per dedicar-se amb exclusivitat a la política Militant del Partido Socialista  PS, dins del qual ocupà diversos càrrecs, el 2014 en fou elegit secretari general Regidor a l’Ajuntament de Lisboa 1982-93, el 1991 fou elegit per primera vegada diputat a l’Assemblea de la República Fou ministre de Justícia 1999-2002 en el govern d’António Guterres i d’Estat i Administració Interna en el de José Sócrates 2005-07 Alcalde de Lisboa 2007-15, en les…

Bomber de professió, ha participat en diverses proves de vela Fou primer en la regata de San Remo 2013, prova en solitari segon en la Mare Nostrum 2016, amb Pep Costa tercer en el Gran Premi d’Itàlia 2013, amb Bruno García i quart en la Barcelona World Race 2015, amb Aleix Gelabert L’any 2017 aconseguí la 14a posició en la Vendée Globe 2016, amb un temps de 108 dies, 19 hores, 50 minuts i 45 segons, i es convertí en el primer català a participar i completar aquesta volta al món de vela en solitari, sense escales ni assistència

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes Després d’una…

A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que seguidament feu el…

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Fou membre del CN Pop, de Badalona, i pioner de la natació catalana Guanyà el campionat de Catalunya i el d’Espanya de 200 m braça els anys 1922 i 1923

Estudià a l’Escola Massana i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des d’aleshores ha treballat com a actor en nombrosos espectacles com Mein Kampf , de GTabori dirigit per CPortacelli, 1999 La ratlla dels cinquanta , de JCasas dirigit per AChic, 2001 La finestra tancada , d’AVila dirigit per CPortacelli, i Trueta , escrita i dirigida per ÀAymar 2009, entre d’altres Ha dirigit Danny i Roberta , de JPShanley 1987 Beirut , d’ABowne 1993 Sexe, drogues, rock&roll , d’EBogosian 1997 Parlar per parlar 2000, Adéu a Berlín , de CIsherwood 2001, o Las otras , de MAmetlla 2006, entre molts d’altres

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Estudià a França i al Brasil El 1930, després de la revolució de Getúlio Vargas, fou nomenat director de l’escola de belles arts de Rio de Janeiro i projectà una renovació completa de l’ensenyament tradicional D’entre les seves obres cal esmentar l’edifici del ministeri de l’educació i la salut 1943, en collaboració amb Niemeyer, Reidy, Vasconcellos i Le Corbusier, el pavelló del Brasil a la ciutat universitària de París i el projecte de Brasília