Resultats de la cerca

Estudià l’estructura de les xarxes cristallines emprant la teoria de grups i l’espectrografia dels raigs X Entre les seves obres cal destacar Chemische Krystallographie 1906-19, en cinc volums

Oficial de l’exèrcit napoleònic, dirigí la construcció de fortificacions militars a diverses ciutats europees El seu llibre Théorie de la double réfraction de la lumière dans les substances cristallines 1811 donà lloc al descobriment del fenomen de la polarització, ben descrit per l’autor, però mal interpretat a causa del seu desconeixement de la teoria ondulatòria de la llum

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of…

Professor a les universitats d’Adelaide 1886 i de Leeds 1908 Estudià la penetració i el poder ionitzant de les partícules α i, juntament amb el seu fill, la reflexió i la difracció dels raigs X sobre cristalls, seguint els treballs de von Laue, que permeten l’estudi de les estructures cristallines Per aquestes tècniques rebé, juntament amb el seu fill, William Lawrence, el 1915, el premi Nobel de física Construí un espectrògraf d’altes freqüències Fou president de la Royal Society És autor de Radioactivity 1912, X-Rays and Crystal structure 1915, Concerning the Nature of Things…

Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute  Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…

Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid 1927-33 i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid El 1934 treballà sobre estructures cristallines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid 1935 i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de…