Resultats de la cerca

Descobrí unes 6 000 espècies fòssils, i organitzà 35 subordres 1906 Erròniament suggerí que els mamífers s’espargiren pel món des de l’Argentina, per la qual cosa fou criticat i desautoritzat fins pràcticament el final de la seva vida

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946

Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944

Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions

Membre destacat del món sindical, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’armada Militant laborista, ocupà diversos càrrecs públics, com ara el de canceller de l' exchequer 1964-67, i el lideratge del seu partit 1976-80 El 1976 succeí JHarold Wilson com a primer ministre, càrrec en el qual fou molt criticat per l’ala esquerra laborista Dimití arran de la victòria conservadora en les eleccions del 1979 Com a líder del Labour Party fou substituït per Michael MFoot el 1980 Des del 1945, fou elegit ininterrompudament membre de la Cambra dels Comuns

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della…

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona, 1855-59 Com…