Resultats de la cerca

Es dedicà primerament al teatre, amb peces com Bury the Dead 1936, de caràcter pacifista, The Gentle People 1939, The Assassin 1945 i altres, i passà després a la novella The Young Lions 1948, ambientada en la Segona Guerra Mundial, The Troubled Air 1951, Lucy Crown 1956, Two Weeks In Another Town 1960, Voices of a Summer Day 1965 i sobretot Rich Man, Poor Man 1970, convertida en una sèrie televisiva de gran èxit, així com la seva continuació, Beggarman, Thief 1977 Cal esmentar encara Evening in Byzantium 1973 i The Top of the Hill 1979

Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New …

De nen començà a cantar pel carrer i a setze anys formà part d’un grup de gòspel A vint anys deixà Brooklyn, barri en el qual havia nascut, i s’installà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, on participà en el moviment beatnik i començà a escriure poemes i a compondre i interpretar en un estil proper al de Bob Dylan Publicà el primer disc el 1967 Mixed Bag i amb els següents aconseguí una notable popularitat com a músic de folk Tanmateix, la fama llegendària li arribà al Festival de Woodstock 1969, en què, en una llarga actuació, improvisà Freedom , una cançó basada en l’…

Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la…

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…

Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…