Resultats de la cerca

Després d’haver treballat amb el virrei arquebisbe Diego Ladrón de Guevara, a Lima 1710, i al Tribunal de Cuentas de Lima 1712, fou nomenat president de l’Audiència de Quito 1728-36 i de l’Audiència de Panamà 1741-47 Els darrers anys de la seva vida es dedicà a escriure diversos informes i descripcions de les terres americanes Cal remarcar el Compendio Histórico de la Provincia de Guayaquil 1741 i la Descripción Hidrográfica y Geográfica del distrito de la Real Audiencia de Quito inèdit

Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843 El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació 1854 El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí Es mostrà partidari d’O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas 1858 i més tard governador del Banco de España El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia Durant la Restauració…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España , Don Juan ,…

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…

Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…

Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom  i debutà professionalment a  No hablaré en clase  1977 i  Antaviana  1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…

Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…