Resultats de la cerca

Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, a l’estatal el 1980 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1986 En el seu extens currículum destaquen actuacions a la Copa del Món masculina 1999, la final de la Lliga mundial masculina 2002, el Campionat d’Europa júnior 2004, els Jocs Mundials universitaris 2005 i la superfinal de la Lliga mundial femenina 2008, fins a assolir la categoria olímpica als Jocs de Pequín 2008 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1993, d’argent 1998 i d’or 2005

Formà part del FC Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya en categories inferiors i deu títols en categoria sènior 1988, 1990, 1991, 1994-2000 Fou campió d’Espanya 1989 Amb la selecció espanyola participà en la Copa d’Europa A 1989 i la Copa del Món 1989 Durant els anys noranta fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme Per altra banda, entrenà la selecció espanyola de llançament de javelina juvenil i sub-23 i fou coordinador del programa de Tecnificació Esportiva del Consell Català de l’Esport 2005-07 És coautor de…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la…

Fou campió d’Espanya amb el Club Natació Barcelona 1963 i formà part de la selecció espanyola 1958-72 Membre fundador de la secció de rugbi del Club Esportiu Universitari 1961, fou l’introductor del rugbi com a assignatura obligatòria en el currículum de l’INEFC de Barcelona 1976 i inspirà en el mateix centre la creació del primer equip femení d’Espanya 1978, del qual fou president en l’etapa en què conquerí diversos Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2006, 2008-11 Presidí també la federació catalana 1984-88, fou vicepresident en dues etapes de la federació espanyola 1977-85 i 2001-09 i presidí…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva…

En la infantesa experimentà directament la segregació racial, però aconseguí superar els obstacles a les persones de la seva raça amb una gran constància i un currículum brillant El 1965 la seva família es traslladà a Denver, on es graduà a la universitat Doctora en polítiques per la Universitat de Notre-Dame d’Indiana 1975 i en estudis internacionals per la de Denver 1981, fou catedràtica de ciències polítiques 1981 i rectora 1993 de la Stanford University de Califòrnia Experta en el bloc soviètic, fou consellera de George Herbert Bush Quan els republicans retornaren al poder 2000, el fill…

De nom de soltera Camberg, el 1937 anà a viure al sud de Rhodèsia actual Zimbàbue amb el seu marit Ja divorciada, retornà a la Gran Bretanya el 1944, on treballà per al MI6, el servei d’intelligència britànic Després de la Segona Guerra Mundial, exercí la crítica literària i el periodisme i publicà estudis sobre Wordsworth, Shelley, les germanes Brönte i altres escriptors El 1952 publicà el primer recull de poemes, The Fanfarlo and Other Verse Convertida al catolicisme el 1954, el 1957 publicà la primera novella, The Comforters , ben rebuda pel públic i la crítica El 1960 anà a viure als…

Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver  i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres,  Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…