Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El 1555 ocupà la…

Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…

Fill de Jofre I, del llinatge dels Villehardouin, succeí el seu germà Jofre II Amb Guiu I d’Atenes assetjà 1246 i prengué 1248 Malvasia, fortificà Morea i féu costat a l’estol genovès dirigit contra Rodes 1248 El 1255 morí la seva segona muller, Carintana dalle Caceri, filla d’un dels triarques d’Eubea, i li deixà els seus drets a la baronia d’Oreos, la qual cosa l’obligà a lluitar, ajudat per Gènova, contra els altres dos triarques, aliats amb Venècia guerra de Successió d’Eubea, que acabà el 1258 amb la derrota de Guiu I d’Atenes al pas de Mont Karydi Rebé nous territoris, al…

Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…

Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…