Resultats de la cerca

Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment estudià al Trinity College de Dublín El 1967 es nacionalitzà irlandès De les seves obres, caracteritzades per bones dosis de fantasia i un humor de vegades qualificat de groller, cal destacar la novella còmica  The Ginger Man 1955, amb la qual obtingué notorietat, a la qual seguiren A Singular Man 1963, The Saddest Summer of Samuel 1966, The Onion Eaters 1971, Fairy Tales of New York 1973 i la trilogia sobre un vagabund  The Destinies of Darcy Dancer, Gentleman 1977, Further in the Life and Destinies of Darcy Dancer…

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

Pertany a una generació d’artistes precursora del pop-art i que aprofita com a materials per a les seves composicions les deixalles d’una societat tecnològica, molt dins d’una posició junk restes de màquines, cotxes, etc D’una forma parallela al treball de Tinguely a Europa, Stankiewicz construí màquines impossibles que no serveixen per a res Kabuki Dancer 1956, com a respostes marginals a una societat neuròtica de consum

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon…

Ingressà a la Bristol Old Vic Theatre School el 1977 Dos anys més tard formà part del Library Theatre de Manchester Féu el seu debut teatral amb un muntatge de l’obra Moving , el 1981 A partir de la meitat dels anys vuitanta, compaginà el teatre amb el cinema, i debutà en aquest mitjà amb Dancer with a Stranger 1984, de MNewell Cal destacar-ne les interpretacions cinematogràfiques a Empire of the Sun 1987, de SSpielberg, Enchanted April 1991, de MNewell, The Crying Game 1992, de NJordan, Tom and Viv 1994, de BGilbert, The End of the Affair 1999, de NJordan, The Hours 2002, de…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à …

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005,…

Els seus pares treballaren com a monitors d’immersió submarina en diferents indrets del món, la qual cosa contribuí a desenvolupar en ell un amor per la mar que ha reflectit en les pellícules Le grand bleu 1988 i Atlantis 1991 La seva obra, que es mou sobretot en els gèneres del cinema fantàstic i d’acció, es caracteritza per una espectacularitat visual en deute amb les superproduccions de Hollywood, amb les quals ha volgut competir rodant alguns dels seus títols en anglès i amb actors nord-americans i britànics com a protagonistes També ha dirigit Le dernier combat 1983, Subway 1985, Nikita…