Resultats de la cerca

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Començà publicant poesia Ha llegado el invierno y tú no estás aquí , 1945 Amb Los cipreses creen en Dios 1953, Un millón de muertos 1961 i Ha estallado la paz 1966 —traduïdes al català i a d’altres idiomes— formà un ambiciós cicle novellístic amb el qual pretengué reflectir amb objectivitat l’ambient social i polític des de la Segona República Espanyola fins a la postguerra Publicà altres novelles, com Un hombre premi Nadal, 1946, La marea 1949, Los fantasmas de mi cerebro 1959, Mujer, levántate y anda 1962, Todos somos fugitivos 1966, Condenados a vivir premi Planeta, 1971, Cita en el…

Mariscal de camp de Lluís XIII Iniciada la Guerra dels Segadors 1640, participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa 1642 Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster 1648, que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat Participà en les lluites contra el governador Josep…

Conegut com Toni Gorgot, inicià la seva carrera esportiva guanyant el Campionat d’Espanya júnior amb la marca Ossa 1977 Guanyà sis Campionats d’Espanya consecutius 1978-83, pilotant per a Bultaco, Ossa, Montesa i JJ Cobas Entre els anys 1978 i 1984 participà en el Campionat del Món, en què guanyà una de les proves Cuorgnè, Itàlia, 1981 i finalitzà quart la temporada 1982 Fou el primer català que guanyà als Sis Dies de Trial d’Escòcia 1983 Es retirà l’any 1986, després de competir algunes proves amb la marca Gas Gas, i treballà en el desenvolupament de les motocicletes de trial Scorpa

Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d' Ardena i Darnius , amb el qual és generalment conegut Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana Adarga Catalana Fou així mateix un cartògraf notable Mapa de los condados de Rosellón y Cerdaña Perpinyà 1707 i la…

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni…

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…

Començà la seva trajectòria professional a L’Esquella de la Torratxa , on signava Subi , i formà part del Sindicat de Dibuixants Professionals SDP de la Segona República, que tenia també entre els seus afiliats  Antoni Clavé , Carles Fontserè , Josep Bartolí , Martí Bas , Helios Gómez i Alfons Vila , Shum Als tallers del SDP realitzà cartells de propaganda republicana Mobilitzat al front d’Aragó amb la 27 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, hi realitzà croquis i dibuixos Acabada la guerra, en 1939-40 fou internat al camp de concentració del Barcarès, i posteriorment tornà a l’Estat…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de…