Resultats de la cerca

Formà part del Futbol Club Barcelona i guanyà un Campionat de Catalunya de cros en categoria individual i per equips 1931 A la seva localitat natal li dedicaren unes installacions esportives i un memorial d’atletisme

Estudià amb DAlard al conservatori de París, on guanyà el primer premi de violí el 1857 Actuà per Europa i Amèrica Compongué més d’una cinquantena d’obres Destaquen Danzas españolas 1878, Aires gitanos 1878 i Introducción y Tarantela 1899 Alguns compositors, com ÉLalo, MBruch i CSaint-Saëns, li dedicaren obres

Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell

Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Academia Médica Matritense Autor de la Disertación sobre el sen de España 1774 i de les Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas en varias plantas 1787-90 Ruiz i Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes

Juntament amb el seu germà Jules Goncourt París 1830 — 1870 es dedicaren al treball literari i artístic L’estudi històric del s XVIII francès els portà a publicar Histoire de la société française pendant la révolution 1851, Portraits intimes du XVIII siècle 1857, Histoire de Marie Antoinette 1858, Les maîtresses de Louis V 1860, etc La preocupació per donar als escrits una base de veridicitat fa que hom els pugui considerar precursors del naturalisme El 1860 s’iniciaren en la novella amb Charles Demailly , seguida per Soeur Philomène 1861, Renée Mauperin 1864, Germinie Lacerteux 1864, Manette…

Deixeble de Marcel Tournier a París, la seva tècnica i musicalitat li donaren fama internacional El seu repertori comprenia des d’obres barroques a contemporànies Destacats compositors li dedicaren diverses obres Professà a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena 1958-62 i el 1988 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Edità música original per a arpa de Cabezón, Beethoven, Dušek, Palero i Ribayaz

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes

Estudià piano amb Marie Panthès al Conservatori de Ginebra i amb Isidor Philipp al Conservatori de París Al mateix temps fou alumna de Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A París conegué Wanda Landowska, amb qui estudià clavicèmbal i de la qual fou una de les alumnes predilectes Desenvolupà una carrera de solista i oferí concerts a Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i Europa Fou la primera professora de clavicèmbal del Conservatori de Ginebra 1936 GF Malipiero i F Martin li dedicaren algunes obres

Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona