Resultats de la cerca

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…

Vida La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu…

Establert a París, collaborà amb Léo Delibes en la composició del ballet La source 1866 Escriví música simfònica i ballets, com Don Quichotte 1870, en quatre actes, el pas a dos del qual és de repertori a tot el món

Estudià a Viena i a París amb Delibes Aviat inicià una carrera de concertista que el féu famós arreu del món Escriví operetes i obres lleugeres per a violí i piano, com Schön Rosmarin, Caprice viennois, etc, que han restat al repertori

Deixeble de Massenet i de Delibes, fou premi de Roma amb la cantata Velleda 1888 Autor d’obres simfòniques, d’un Requiem i d’òperes com Kermaria 1897, Le juif polonais 1900 i Le fils de l’étoile 1904, en la qual introduí dos himnes grecs a Apollo

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta

Estudià amb Ignasi Muntaner i Joan Goula Aquest, empresari del Teatre Principal de Palma, el féu debutar, el 1869, amb Linda di Chamounix , de Donizetti Des del 1871, amb el nom artístic de Francesc Uetam , actuà sovint als Països Catalans Alacant, València, Barcelona, on es presentà al Teatre Principal, el 1872, i al Liceu, el 1874 El 1877, en debutar al Teatre Imperial de Peterburg, inicià una brillant carrera internacional actuà a Lisboa 1878, Madrid 1880, on cantà molts anys, Florència 1889 i Roma 1889-90 El seu repertori incloïa òperes de Gounod, Meyerbeer, Rossini, Donizetti, Bellini,…

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i…