Resultats de la cerca

Comte de Guilford Canceller de l' exchequer 1767, líder del Tory Party a la Cambra dels Comuns 1767-70 i primer ministre 1770-82, fou responsable de les mesures que desencadenaren la guerra de la independència de les colònies de l’Amèrica del Nord Formà part del govern abril-desembre del 1783 i fou un dels caps de l’oposició a Pitt

Militant del Partido Comunista de España des del 1936 i, més tard, membre del Comitè Central Exiliat des de la fi de la Guerra Civil, tornà a l’Estat espanyol l’any 1962, per realitzar tasques d’organització Fou detingut, jutjat i condemnat a mort El seu procés i execució desencadenaren una vivíssima onada de protestes contra el règim, a tot Europa i, també, a l’Estat espanyol

Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil

Capitanejà la revolta popular 1381 contra les exaccions fiscals i el poder senyorial, que s’estengué pels comtats de Kent, Essex i l’Ànglia de l’est Al capdavant dels camperols armats tyleristes , entrà a Londres, obtingué importants concessions de Ricard II i es retirà a Smithfield, on fou mort en el curs d’una entrevista amb el rei La revolta, mancada del seu cap i sense cohesió, fou durament reprimida, i les concessions foren anullades El moviment tylerista s’inscriu en el conjunt de conflictes socials que es desencadenaren a l’interior dels països participants en la guerra…

Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del 1869 fou…

Fill d’una família d’arrels aristocràtiques vinguda a menys, entrà a l’exèrcit, on arribà al grau de capità, i fou expulsat sota l’acusació de traïció per haver venut informació secreta als Estats Units 1977 A la dècada dels vuitanta ingressà en el Servicio de Inteligencia Nacional SIN, els serveis secrets peruans Amb l’ascens d’Alberto Fujimori a la presidència del Perú l’any 1990, Montesinos es convertí en assessor del president i l’home més influent del règim peruà, mentre acumulava una gran fortuna personal Implicat en els escàndols que desencadenaren la caiguda de Fujimori,…

Graduat en psicologia, des del 1979 exercí el periodisme Des de molt jove formà part d’organitzacions neofeixistes Entre d’altres, fou secretari nacional del Fronte della Gioventù 1977, i el 1983 fou elegit diputat pel Movimento Sociale Italiano MSI, partit del qual fou secretari general del 1987 al 1990 i del 1991 al 1994 Durant aquest darrer mandat evolucionà d’uns postulats ultradretans vers un discurs de tipus conservador, que culminà amb la fundació d’ Alleanza Nazionale AN, partit que incloïa el MSI i els sectors més conservadors de la Democrazia Cristiana Des de l’inici, AN formà part…

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…

Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…

Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins al 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l’ Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…