Resultats de la cerca

Després de la caiguda d’Olint 348 aC, signà una pau desfavorable per a Atenes, amb Filip II de Macedònia Fou acusat de traïció i condemnat a mort, però s’exilià

Casat amb una filla de Robert I de França, el succeí a la seva mort Afrontà un alçament dels nobles i diverses incursions dels normands El 924 signà amb aquests una pau desfavorable, però més tard els derrotà 930, cosa que li permeté d’imposar-se a la noblesa

Actiu a Barcelona L’any 1386 era a Girona per a dictaminar, juntament amb Pere Arvei i Arnau Bargués, sobre la continuació de les obres de la catedral El seu vot desfavorable al projecte de nau única determinà la prossecució momentània dels treballs segons la traça de tres naus, en els quals intervingué el mestre Guillem Morei

Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267

Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional

Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons 1245 Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a…

Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde,…

Fill d’un mercader molt ric El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebellió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata —càrrec que ja havia demanat el 1538— i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians —cas insòlit—, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents…

Graduat a la Universitat de Harvard 1942, combaté en la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fundà un diari que tancà dos anys més tard, i després de tres anys com a reporter del The Washington Post , en 1948-54 fou agregat de premsa a l’ambaixada dels EUA a París Retornà al periodisme com a corresponsal de la revista  Newsweek a Europa En ser adquirida per The Washington Post 1961, passà a formar part de la direcció del diari, i n’esdevingué cap executiu el 1968, càrrec que ocupà fins el 1991 Proper al president John Fitzgerald Kennedy , durant aquests anys situà aquesta publicació…

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius…