Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Enric I de Germània
Història
Rei de Germània (919-936) i duc de Saxònia i de Turíngia (912), fill del duc Ot I de Saxònia.
Lluità contra Conrad I de Germània , que el designà successor Recuperà Lorena 923 i 925 casant la seva filla Serberga amb el duc Giselbert I Sortí victoriós de les campanyes contra els eslaus 929, hongaresos 933 i danesos 934
Catherine Ashton

Catherine Margaret Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el mateix any Al juny…
Berenguera Alfonso
Història
Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Filla de l’infant Alfons, senyor de Molina i de Mesa, i neta d’Alfons IX de Lleó Climent IV denegà 1265 el consentiment a llur matrimoni, allegant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe
Ladislau VII d’Hongria
Història
Rei de Bohèmia (1471-1516) i d’Hongria (1490-1516).
Fill del rei Casimir IV de Polònia, Jordi I el designà com a successor seu al tron de Bohèmia, al qual accedí enfront de l’oposició del partit catòlic, que feia costat a Maties I d’Hongria Succeí aquest com a rei d’Hongria Reprimí nombroses revoltes camperoles i deixà de fet que la noblesa governés Hongria
Pere Alegre
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1309-35).
Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir
José Bonifacio de Andrada e Silva
Història
Polític brasiler.
De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II
Lleó I
Història
Emperador d’Orient (457-474), successor de Marcià.
Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Sigebert III d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia (639-656).
Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina