Resultats de la cerca

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Professor de diversos collegis i de les universitats de Liverpool 1910, de Hong Kong 1912 i d’Hostel 1913-1915, féu importants aportacions a l’estudi dels invariants i de les equacions quadràtiques Escriví The Theory of Determinants, Matrices and Invariants 1960, Introduction to the Theory of Canonical Matrices 1961, etc

Estudià les equacions cúbiques i quadràtiques i d’altres, com la del tipus x n -1 = 0 per a tot n nombre primer Amb Lagrange elaborà mètodes per a resoldre equacions 1771, i són especialment importants els estudis sobre els determinants 1772 S'ocupà també de la mecànica i de l’acer

S'establí a França a partir del 1801 Estudià les equacions algèbriques i diferencials i el desenvolupament en sèrie de funcions és notable l’estudi que féu dels determinants n'establí uns d’especials que duen el seu nom Estudià també la física i la mecànica celestes i establí unes hipòtesis filosoficoreligioses que aplicà a la matemàtica

Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843

Fou professor de l’Institut d’Études Politiques de París i director del departament de demografia econòmica de l’Institut National d’Études Démographiques INED Entre les seves publicacions més rellevants cal esmentar L’économie des migrations internationales 1974, Éléments de démographie analyse, déterminants socio-économiques et histoire des populations 1985 i La démographie population, économie et sociétés 1996

Es destacà especialment amb els estudis sobre la morfologia i la filogènia de les plantes superiors, que foren determinants per a la creació d’una escola important de botànica sistemàtica a l’antiga URSS L’any 1942 donà a conèixer la seva primera versió de la classificació de les angiospermes, que, a partir de la segona edició en rus, fou traduïda a l’anglès amb el títol de Flowering Plants Origin and Dispersal 1969

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz