Resultats de la cerca

Fou notari del capítol catedralici de València, i tingué una notable cultura clàssica Escriví, cap al 1473, el Liber elegantiarum latina etvalentiana lingua , recull de frases llatines, amb la correspondència catalana, ordenat alfabèticament, que fou imprès a Venècia el 1489 Té força interès amb vista al lèxic català i des del punt de vista dialectològic Bibliografia Colón i Domènech, G 1988 Liber elegantiarum Venècia, Paganinus de Paganinis, 1489 Castelló de la Plana, Inculca

Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el català…

Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…