Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al 2004 coordinà…

Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia Es llicencià en teologia i sociologia als EUA El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l’ha collocat…

Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats…

Estudià els clàssics, traduí la Ciropèdia de Xenofont i escriví una sèrie de tractats en forma de diàleg Liber facetiarum 1438-52, etc

És autor de Minus alphabetum València 1518, diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i les errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’estat d’Israel, i fou un …

Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg