Resultats de la cerca

Fou professor de l’École Polytechnique i membre de l’Académie des Sciences 1886 Investigà sobretot la geometria de les corbes i les superfícies algèbriques, i les funcions ellíptiques i llurs aplicacions Fou el descobridor de les invariants diferencials amb els seus treballs sobre equacions diferencials

Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse 1891-95, en tres volums, i Equations fonctionnelles 1929

Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials  parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962…

Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials…

Destacà per la solució d’alguns problemes de geometria projectiva, funcions algèbriques, equacions diferencials i anàlisi complexa Contribuí a la constitució del collectiu matemàtic Nicolas Bourbaki

Treballà en el camp de la teoria de grups Juntament amb HPoincaré, desenvolupà el càlcul de formes diferencials exteriors sobre varietats diferenciables, i avançà el concepte de fibrat

Professor a Zuric 1913, Göttingen 1930 i Princeton 1933, féu recerques sobre les equacions diferencials i integrals, geometria infinitesimal, topologia, teoria de grups, etc En física, estudià la relativitat

Estudià la teoria de funcions, els grups i les equacions diferencials Publicà diverses obres, com Traité d’arithmétique 1852, Traité de trigonométrie 1850 i també les obres de Lagrange 1867-77

Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom