Resultats de la cerca

A causa de la seva posició política fou empresonat unes quantes vegades Diputat pel comtat de Typperary 1880 i líder de la federació nacionalista irlandesa 1896, succeí John Redmond en la direcció del reunificat Partit Nacionalista d’Irlanda 1900 El 1918, derrotat pel partit Sinn Fein, abandonà el parlament Fou un dels promotors de la reforma de la propietat agrícola d’Irlanda Plan of Campaign

Representà Dún na nGall 1932-37 i Muineachán 1937 en el Dáil Eireann Fou ministre d’agricultura 1948-51 i 1954-57 Com a cap del Fine Gael dirigí l’oposició en el parlament 1959-65

L’estrena de la seva obra Look Back in Anger 1956, que presentava una nova classe social en escena i la crítica de l’ordre establert, donà renom al grup dels “angry young men”, al qual pertanyia Osborne Seguiren la mateixa tònica The Entertainer 1957 i Epitaph for John Dillon 1958 En l’intent de trobar noves formes escèniques, tractà temes més ambiciosos com Luther 1961, drama històric d’investigació psicològica, i cercà la creació d’un llenguatge teatral nou en A Patriot for Me 1965 i Inadmissible Evidence 1965 Altres obres seves foren West of Suez 1971, A Sense of Detachment 1973, Jill and…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…