Resultats de la cerca

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Doctor en filosofia i lletres i en lleis, fou diputat a corts i governador civil de Barcelona 1923 Escriví comèdies com La conversió 1884, Entre bastidors 1885, Conspiració dinàstica 1886 i Món, dimoni i carn 1886, entre d’altres

Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales

Director i actor de doblatge, s’ha especialitzat en el teatre per a infants, particularment en la formació d’actors En collaboració amb Rodolf Sirera, ha publicat El teatre a l’escola 1989 Ha fet nombroses adaptacions i muntatges per a aquest públic i ha publicat El Drac 1995, Teatre per a més de quatre 1995 i la narració El clot del dimoni 1998

Estudiant a Praga i a París, treballà en institucions culturals Pel seu anticomunisme, li fou prohibit de publicar a Txecoslovàquia des del 1968 De temàtica social i política, en la seva obra destaquen les novelles V úzkosti hl’adania ‘En l’angoixa de la recerca’, 1942, Farská republika ‘La república dels capellans’, 1948, Prvý a druhý uder ‘El primer i el segon cop’, 1950, i la sàtira antiestalinista Démon súhlasus ‘El dimoni del consens’, 1963

Conegut com el Dimoni , s’inicià en l’atletisme quan ja havia superat els trenta anys Fou tres vegades campió de Catalunya de marxa en ruta, en la distància de 30 km 1965, 1969, 1970 El primer títol l’aconseguí amb el CG Barcelonès i els altres amb el FC Barcelona En pista també guanyà un Campionat de Catalunya en 20 km 1970 Anteriorment, havia assolit el seu únic títol estatal de marxa en ruta en una prova de 50 km disputada a Figueres 1970 També aconseguí un rècord d’Espanya de 50 km en pista Fou vuit vegades internacional

Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele , com Die Lustige Musikanten 1805 Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem 1814 Des d’aleshores es dedicà a escriure Der goldene Topf ‘El pot d’or’, 1812, Nussknacker und Mäusekönig ‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816, Die Elixieren des Teufels ‘Els elixirs del dimoni’, 1816, Die Serapionsbrüder ‘Els germans Serapion’, 1819-21, etc D’aquesta època data també l’òpera Undine 1816, considerada una de les primeres òperes…

Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de salvadora ,…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…