Resultats de la cerca

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890

Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847 Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novella fulletonesca El fistol del diablo 1845-46, El hombre de la situación 1861, Tardes nubladas 1871 i Los bandidos de Río Frío 1890

Ocupà importants càrrecs diplomàtics al servei d’Enric VIII Traductor de les Chroniques de Jean Froissart 1523, de l' Huon de Bordeaux 1534, del Libro áureo del emperador Marco Aurelio d’Antonio de Guevara 1535, etc Hom el considera un dels mestres de la prosa anglesa del seu temps

Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona

Després de la seva infantesa a les Antilles, residí a França, on féu els estudis diplomàtics S'exilià després als EUA del 1940 al 1960 De la seva obra poètica cal destacar Eloges 1911, Anabase 1924, Exil 1942, Pluies 1944, Neiges 1944, Vents 1946, Amers 1957 i Chronique 1960 Rebé el premi Nobel de literatura 1960

Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà

Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès

Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres

Dugué a terme les primeres recerques de petroli a Turquia i intervingué després, amb un capital uniforme, en diverses companyies petrolieres Ocupà alguns càrrecs diplomàtics Establert a Portugal el 1942, creà a Lisboa la Fundació Gulbenkian , que patrocina estudis, especialment els relatius a la tradició armènia i oriental, i promou les principals activitats musicals de Portugal Aplegà també un bon nombre d’obres d’art, conservades a la mateixa fundació

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803