Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Mark Freuder Knopfler
Música
Cantant, guitarrista i compositor de rock escocès.
Des de l’adolescència formà part de diversos grups de rock com a cantant i guitarrista Després d’estudiar periodisme i de graduar-se en literatura el 1973, decidí dedicar-se professionalment a la música i anà a Londres El 1978 formà amb el seu germà David guitarra, John Illsley baix, i Pick Withers bateria el grup Dire Straits , que a mitjan anys vuitanta es convertí en un dels grups de rock britànic més populars Després de la dissolució del grup, continuà collaborant amb altres músics i el 1990 formà part del grup de country The Nothing Hillbilies Parallelament es dedicà a la…
Michel Deguy
Literatura francesa
Poeta francès.
La seva obra, exigent i hermètica, amb influència de Saint-John Perse, és sovint un teixit de cites que incorpora les veus de la tradició a la seva pròpia De les seves obres destaquen Actes 1966 —espècie d’art poètica—, Le monde de Thomas Mann 1962 i els volums poètics Les meurtrières 1959, Fragments du cadastre 1960, Poèmes de la presqu’île 1961, Biefs 1963, Oui-dire 1966, Tombeau de Du Bellay 1973, Jumelages 1978, Donnant donnant 1981 i Livre des gisants 1983
Birago Diop
Literatura
Escriptor senegalès en francès.
Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de l’Àfrica…
Cèlia Sànchez-Mústich
Literatura catalana
Escriptora.
Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994, Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010, On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles Les cambres del desig 1999 i Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna nova 1993,…
,
Cris Juanico

Cris Juanico
@ Sandra Arolas
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant Cristòfol Juanico i Alzina.
Membre dels grups Ja t’ho diré , amb el qual enregistrà sis discs i, des del 1999, de Menaix a Truà, format per ell, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, conjunt amb el qual ha publicat els àlbums Menaix a truà 2000, Petits moments d’estricta simpatia 2002, Com el Vent 2008 i Guia de petits senyals 2012 L’any 2004 publicà el seu primer disc en solitari Memòria , versions pop-rock del repertori popular menorquí, en clau pop-rock , que rebé els premis Enderrock al millor artista, disc i directe de cançó d’autor, al qual seguí Jocs d’amagat 2005, de caràcter més intimista Amb Vola’m a sa lluna 2006 i Tot…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…
Françoise Madeleine Hardy
Música
Cantant i compositora francesa.
La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965 What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…
Marcabrú
Música
Trobador de probable origen gascó, un dels més coneguts i de més anomenada entre la resta de trobadors de l’època.
Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en…
Georges Moustaki

Georges Moustaki
© Festival Mil·lenni
Música
Nom amb què és conegut Joseph Mustacchi, cantant, autor i compositor francès d’origen grecoegipci.
Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que repetiria en…
,
Pierre Certon
Música
Compositor francès.
Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…