Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Santiago Casas
Metge.
Doctorat a París, exercí a l’hospital de Versalles Autor d’un Tratado teórico-práctico del cólera morboepidémico Olot 1865, collaborà amb Letamendi dirigint 1868 les revistes Archivos de la Medicina Española i Veritas , que es publicà en francès a Barcelona
Jack Teagarden
Música
Trombonista i cantant de jazz nord-americà, de nom Weldon John.
Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic
Mario Rolando Pini Stagi
Futbol
Futbolista.
Provinent del Mallorca 1965-67, s’incorporà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà 138 partits durant cinc temporades 1967-72 Defensa central, els darrers anys de la seva carrera els disputà al Manresa 1973-74 i al Mataró 1974-75 Fou internacional olímpic pel seu país Posteriorment feu tasques d’entrenador dirigint, entre d’altres, el Badalona, la temporada 1979-80
Esteve Sala Cañadell
Esport general
Directiu esportiu.
Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol
Joaquim Gruartmoner Barbé
Hoquei sobre patins
Àrbitre d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona
Josep Maria Castellví
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres El 1931 dirigí a París el film sonor Cinopolis Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs Viva la Vida 1934, amb Alady i Josep Santpere Abajo los hombres , 1935 Després de la guerra continuà dirigint films comercials La linda Beatriz , 1939 48 horas , 1942, amb Enric Guitart Finalment, treballà a Madrid
Leopold Stokowski

Leopold Stokowski
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra anglès naturalitzat nord-americà.
Estudià al Royal College of Music de Londres i a Oxford Debutà dirigint l’orquestra de Cincinnati 1909 Després ha dirigit l’orquestra de Filadèlfia 1912-36, la NBC Symphony Orchestra 1941-44, l’Orquestra Filharmònica de Nova York 1949-50, etc Des del 1962 fou director musical de l’American Symphony Orchestra de Nova York Obert a la música contemporània, estrenà a Amèrica Wozzeck d’ABerg i ha escrit molta música per a pellícules
Géza Anda
Música
Pianista hongarès, naturalitzat suís.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg
Miquel Oliva i Prat
Arqueologia
Arqueòleg.
Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments cal destacar l’excavació d' Ullastret d’Ullastret Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la Revista de Gerona
Carles Cuadern Muñoz
Basquetbol
Entrenador i dirigent de basquetbol.
Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories Parallelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina