Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Antoni Amat
Dret
Jurista.
Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Romans, duquessa d’Àustria i Estíria, tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega
Jaume Carròs i Manrique
Història
Quart comte de Quirra.
Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d’Espanya (1845) amb el nom de Carles VI.
Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia
Joan VIII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1425-48).
Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…
Esteve Carbonell
Història
Explorador.
El centre de les seves activitats fou l’antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles El 1632 adreçà al virrei de Nova Espanya, marquès de Cerralbo, una relació del viatge de Juan de Iturbe per les costes de Califòrnia i de l’expedició de Francisco Ortega, en la qual participà personalment, que arribà al grau 27 i als ports de San Bernabé cap de San Lucas —per al qual sollicità permís de població— i La Paz Fou processat per l’audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones,…
Fernando Ysasi
Música
Compositor i mestre de capella probablement valencià.
Al gener del 1567 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Àvila com a successor de Juan Navarro, càrrec en què es mantingué durant vint anys Algunes informacions que el situen a València entre el 1564 i el 1568 i del 1576 al 1578 no han pogut ser verificades El seu pas per la catedral d’Àvila no estigué exempt de polèmiques amb el capítol, que li retreia constantment la seva deixadesa i l’abandonament de les funcions que li eren pròpies Finalment, el 1587 el capítol determinà jubilar-lo i promoure al càrrec de mestre de capella Sebastián de Vivanco, natural d’Àvila, que en aquell…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el…
Efrem de Nísibis
Música
Poeta siríac.
Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…