Resultats de la cerca

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Jugà al Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 i al principi de la de 1970 Fou campió de la primera i segona Lligues disputades 1965, 1966, en què aconseguí el doblet el 1965, ja que també assolí la Copa del Generalísimo

Deixeble de Duns Escot Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis , fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520

Debutà en la primera marató popular de Catalunya, a Palafrugell 1978 Aconseguí sis títols catalans de marató 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1998 i tres Campionats d’Espanya de 20 km 1982, 1983, 1984 Establí set rècords de Catalunya de marató i un de 100 km que també fou plusmarca estatal 1992 És l’atleta catalana amb més maratons disputades més de 160

Pioner de l’automobilisme a Catalunya, fou propietari d’un dels primers vehicles, un Serpollet francès 1917 Creà la Fábrica Nacional de Automóviles Batlló, i dins d’aquesta, la marca de cotxes España 1917 Durant el bienni 1922-23, amb una versió preparada per a competir, participà en la Pujada a l’Arrabassada i en diverses proves disputades a l’Autòdrom de Sitges Fou fundador del diari La Vanguardia

Soci del Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en categories inferiors i disputà el Campionat d’Europa júnior Treballà com a monitor de ràfting i piragüisme i, el 2009, es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona Collaborà en l’organització de diverses competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 2000-09, com proves de la Copa del Món i el Campionat del Món 2009

Després de jugar en el Royal Racing de Brusselles, on els seus pares s’havien exiliat, l’any 1952 fitxà pel RCD Espanyol, on jugà tres temporades El 1955 s’incorporà al Real Madrid, on jugà fins el 1959 i amb el qual guanyà dues Copes 1956, 1957 i les dues primeres Lligues disputades 1957, 1958 Jugà 41 partits amb la selecció espanyola i aconseguí l’or en els Jocs Mediterranis 1955 Com a entrenador, fou campió d’Europa amb el Real Madrid i els anys 1962 i 1964 fou seleccionador espanyol

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i d’estil lliure, i entrà als programes de tecnificació de les federacions catalana i espanyola En categories inferiors assolí bons resultats, com el 12è lloc individual en el Campionat del Món júnior 2008 En categoria sènior, des del 2009 formà part de l’equip estatal sub-23, i participà en la Copa del Món del 2010 Compagina la seva carrera esportiva amb tasques d’entrenador de piragüisme en categories inferiors i en l’organització de competicions disputades al Parc Olímpic del Segre

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei