Resultats de la cerca

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997,…

És autor d’una antologia d’escriptors grecs, d’Homer als neoplatònics, dedicada al seu fill i dividida per temes en quatre llibres filosofia-religió, retòrica, ètica, economia, família, etc

Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles

Vida i obra El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Rubio, JE 1999 Vegeu bibliografia

Durant la seva joventut recollí llegendes i cançons populars Escriví poesies que reflecteixen la seva vida interior i la seva religiositat, i alhora el paisatge i la vida de Westfàlia Entre el 1841 i el 1842 escriví Gedichte ‘Poemes’, obra dividida en dos grups Fels, Wald und See ‘Roca, bosc i llac’ i Heidebilder ‘Quadres de la landa’ Publicà Das geistliche Jahr ‘L’any litúrgic’, 1861 i Die Judenbuche ‘El faig jueu’, 1842, narració costumista on barreja elements de misteri i de llegenda

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més…