Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50

Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de…

De nom de família Joan Sanin, el 1479 fundà un monestir a Volokolamsk, prop de Moscou, que tingué una gran influència en el monaquisme i en la renovació de la pietat russa Enfront del corrent contemporani de Nil de Sora , defensà la possessió de béns dels monestirs, per tal de fomentar la cultura, mentre que la pobresa havia d’ésser només individual Doctrinalment es mostrà intransigent amb els corrents no estrictament ortodoxos, sobretot en la seva obra Prosvetitel ' ‘L’illuminador’ Defensà l’origen diví del poder civil i propugnà una Església poderosa i aliada amb el tsar Les seves idees…

Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…

Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus deixebles sobresurt…

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…