Resultats de la cerca

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa

Restaurà el sepulcre de Sant Feliu 1517 i contractà, juntament amb el murcià Pedro Fernández, el retaule de Santa Helena de la catedral de Girona 1519, obra que completaren dos anys més tard

Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona

Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi

Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis , que fou nomenat baró d’Híxar Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso

La seva Història de l’Església , continuació de la d’Eusebi de Cesarea, comprèn el període que va del 305 al 439 i, generalment, és força ben documentada i imparcial

Pertanyia potser a una família de conversos homònima de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des de l’any 1400 És autor del tractat De imaginibus astrologicis València 1496

Diputat des del 1848, participà en la redacció de la constitució del 1875 i fou ministre d’instrucció pública 1875-76 Fou professor a la Sorbona És autor d’una documentada Histoire du tribunal révolutionnaire de Paris 1880-82

Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates