Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…

Estudià dret Collaborà a La Publicitat , D’Ací d’Allà , La Nau i L’Opinió Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer El 1939, exiliat, s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on dirigí la revista Foc Nou i on ha residit posteriorment Ha escrit L’organització internacional del treball 1930, una biografia de Lluís Companys 1945, Causes de l’anticlericalisme espanyol 1967 i Cinquanta anys de periodisme català 1975, entre d’altres

Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…

Nebot de Domènec Rovira i conegut com a Domènec Rovira II No assolí, però, la mestria de l’oncle Contractà per a la Confraria dels Dolors de Barcelona els misteris de la Presentació 1665 i de Jesús davant els Doctors 1666 El 1668 li fou pagada una imatge de Sant Pau per a la façana de la Casa de la Convalescència El 1669 el duc de Cardona li encarregà les imatges per a la façana de Poblet i del 1670 al 1681 treballà al retaule major de l’Arboç del Penedès al costat del seu oncle Collaborà amb Francesc Grau al sepulcre de Sant Oleguer a la seu barcelonina 1678, la més reeixida de les seves…

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada al s XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-2000 Vegeu bibliografia

De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa Acadèmia de Bolonya…