Resultats de la cerca

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l'…

Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo Uruguai, on acabà la carrera de dret De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català El Dret Públic Català Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta 1987

Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y…

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…

El 1937 fou nomenat professor de dret de la Universitat de Pisa Ha publicat I parlamenti di Sardegna nella storia 1932, Storia del diritto pubblico 1956 i manuals

Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa  per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya…