Resultats de la cerca

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…

Aquest envàs esdevingué definitivament popular amb els descobriments d’Appert appertització , que evitaven els inconvenients del vidre

La seva obra, pintoresquista, s’inscriu en el criollisme rural Dirigí la revista literària Atenea Obres seves són Chabela 1927, Mal de amor 1928, Tierra de pellines 1929, Mercedes Urízar 1934, Frontera 1949, les novelles Presencia de Chile 1941 i Gentes de mi tiempo 1953 i l’assaig Don Arturo , biografia del president Alessandri

El 1285 fou nomenat bisbe de Mende Destaquen les seves obres Speculum iudiciale Rationale divinorum officiorum , valuosa exposició simbolicoallegòrica de la litúrgia romana, i un Pontificale romanum

Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

Illuminà un Rationale de Durand 1331, Museu Episcopal de Vic, on en una de les caplletres féu un dels primers autoretrats de l’art català

Fill d’un clarinetista i constructor d’instruments, rebé classes de L Maurício, G Giraudon, G von Madeweiss i G Wertheimer Durant l’any 1887 passà una curta temporada a Europa estudiant a Milà i al Conservatori de París amb Émile Durand De tornada al Brasil intentà fundar una orquestra simfònica regular, però no trobà prou suport Portà a terme una intensa activitat al seu país com a pianista i director Com a compositor és considerat el primer representant del nacionalisme musical brasiler i en les seves obres s’inspira en la música popular urbana brasilera Entre totes les seves…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…