Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Christiane Eda-Pierre
Música
Soprano francesa.
Estudià música a París, i el 1957 acabà els estudis de cant amb l’obtenció de diversos premis Un any després debutà a Niça amb Les pêcheurs de perles de G Bizet L’any 1960 fou contractada a l’Òpera de París, on interpretà diverses òperes franceses i italianes Sis anys més tard debutà als EUA, i a partir d’aleshores alternà les seves actuacions a Europa i Amèrica S’especialitzà en el repertori de Mozart, de qui el 1980 enregistrà El rapte del serrall sota la direcció de C Davis Estrenà obres de Charles Chaynes Pour un monde noir , el 1979, i Erszebet , el 1983 i d’Olivier Messiaen Saint…
Grigórios Lambrakis
Història
Política
Polític grec.
Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras
Jevgenij Abramovič Baratynskij
Literatura
Poeta rus.
De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825 Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme Destaquen els seus poemes narratius Eda 1824, Bal ‘El ball’, 1828, Tsyganka ‘La gitana’, 1831 i el recull de poemes lírics Sumerka “El crepuscle’, 1842, darrera mostra de la poesia puixkiniana
Arcadio López Casanova

Arcadio López Casanova
© Estevoaei
Literatura
Poeta gallec.
Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà Noite do degaro 1994, Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003, Herdo do canto 2006, Caeira…
Juliette Binoche

Juliette Binoche
© Berlinale
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Ingressà com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A Nin i Serra El 1873 s’establí a Barcelona i, pensionat per les diputacions de Tarragona i Girona, pogué anar a Roma 1876 i a París 1877-78 El 1894 passà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori Com a compositor deixà diverses òperes, com L’último abenzeraggio 1874, Quasimodo 1875, Cléopâtre 1878, Eda 1887, Mara 1889, I Pirinei basada en la trilogia Els Pirineus , de V Balaguer, 1893 estrenada al Liceu el 1902, La Celestina 1902, El comte Arnau 1904,…
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…