Resultats de la cerca

Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de…

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis…

El 1516 inicià estudis d’humanitats a la Universitat de Magúncia, i el 1529 ja se’l troba establert com a editor a Estrasburg Dos anys més tard es traslladà a Frankfurt, i es convertí en el primer editor d’aquesta ciutat Entre el 1538 i el 1543 tingué una sucursal a Marburg, on era l’editor oficial de la universitat De la seva impremta sortiren més de 500 llibres, nombre molt elevat per a l’època Aquesta producció incloïa llibres de ciència, medicina i història, i també els clàssics grecs i llatins Pel que fa a l’àmbit musical, la seva importància rau en…

Emigrà a l’Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires i editor dels sis llibres que la revista publicà, en català i d’autors exiliats 1939-41, sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana

Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’Estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània com Julio Llamazares i Antonio Muñoz Molina Com a escriptor, fou el precursor de la novella negra a l’Estat espanyol amb l’obra El inocente , guanyadora del premi Simeon 1953 També publicà, entre d’altres, La tarde premi Ciutat de Barcelona 1955, Ana y los niños 1959 i El ayudante del verdugo 1977

D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa

Estudià a l’escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotskij S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de mil cinc-cents llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc…

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme