Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Maria Margaretha Winkelmann

Maria Margaretha Winkelmann
Astronomia
Astrònoma alemanya.
El seu pare, un pastor luterà, es feu càrrec personalment de la seva educació fins a la seva mort, el 1683, i després ho feu el seu oncle, Justinus Toellner Rebé d’un camperol de Sommerfel, prop de Leipzig, i aficionat a l’astronomia, Christoph Arnold, els seus coneixements sobre la matèria Es casà 1692 amb l’astrònom Gottfried Kirch Guben, 18 de desembre de 1639 ‒ Berlín, 25 de juliol de 1710 El 1700 es traslladà a Berlín quan Kirch fou nomenat astrònom ordinari de l’Acadèmia de Ciències, on treballà de manera no oficial però sí reconeguda amb el seu marit fent observacions astronòmiques…
Frederic I de Saxònia
Història
Elector de Saxònia, duc de Saxònia-Wittenberg i burggravi de Magdeburg (1423-28), marcgravi de Mísnia (Frederic IV) (1407-28), de Landsberg (o Marca Oriental) i de la Baixa Lusàcia i burggravi d’Altenburg (1381-1428).
Fill i hereu del marcgravi Frederic III Ajudà, des del 1420, el rei Segimon I de Bohèmia contra els hussites El 1423 Segimon, que també era rei de Germània, li conferí l’electorat de Saxònia amb el ducat de Saxònia-Wittenberg
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Frederic I de Brandenburg
Història
Elector i marcgravi de Brandenburg (1417-40) i burggravi de Nuremberg (Frederic VI) (1398-1440).
Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat
Maurici I de Saxònia
Història
Duc (1541-47) i elector de Saxònia (1547-53).
Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es…
Albert I Aquil·les de Brandenburg
Història
Príncep elector de Brandenburg (1470-76), fill de l’elector Frederic I, a la mort del qual heretà el marcgraviat d’Ansbach (1440).
S'enfrontà a la ciutat de Nuremberg i hagué de reconèixer les seves exigències d’autonomia Lluità contra Baviera, Bohèmia i el Palatinat L’any 1464 heretà el marcgraviat de Bayreuth-Kulmbach a causa de la mort del seu germà Joan anomenat l' Alquimista El 1470 obtingué la marca i el títol d’elector de Brandenburg per renúncia del seu germà Frederic II Promulgà la Dispositio Achillea 1473, segons la qual la marca i l’electorat passaven indivisos al primogènit mentre els territoris de Francònia es repartien entre els altres fills Abdicà en el seu fill el 1476, però conservà la…
Tony Blair

Tony Blair
© Consell d'Europa / Justus Lipsius
Política
Nom amb què és conegut el polític escocès Anthony Charles Blair.
Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…