Resultats de la cerca

Deixeble de K Stockhausen i de H Eimert, treballà en els estudis de música electrònica de Colònia i de Varsòvia Escriví obres per a instruments tradicionals Condensazioni , per a orquestra, 1962 i composicions electroacústiques Campi integrati , 1959, Campi integrati n 2, 1979 El 1964 fundà el Gruppo d’Improvisazione Nuova Consonanza

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals, de cambra i…

Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de Frankfurt 1923…

Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà estretament en les…

Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola de Pedagogia…

Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…

Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…