Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, que era membre del cor de l’abadia de Westminster, i del seu avi T Attwood, deixeble de WA Mozart Posteriorment estudià amb T Miller i M Mason Ingressà a Cambridge, on feu estudis de matemàtiques i literatura i fou assistent del professor de música de la universitat, J Clarke-Whitfeld Romangué en aquest centre fins a completar el doctorat de la seva carrera acadèmica El 1836 en fou nomenat professor de música, i amb la seva docència elevà el nivell de l’ensenyament musical fins a un lloc mai assolit per la institució Redescobrí la figura de JS…

Inquiet i rebel, la creació que féu de Cal Trask a East of Eden 1955 el convertí en l’ídol d’una joventut desorientada i inconformista La seva mort violenta l’elevà a la categoria de mite de tota una generació de joves També protagonitzà Rebel without a Cause 1955 i Giant 1956

Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega

Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Neboda i muller en segones núpcies d’Heracli, fou una dona d’una gran intelligència i exercí damunt d’ell una gran influència Mort el seu fillastre Constantí III 641, assumí la regència en nom del seu fill, menor d’edat, però fou deposada al cap de pocs mesos, i restà confinada a Rodes, a causa d’una insurrecció militar que elevà al tron Constant II, fill de Constantí

Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador

Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

Ordenat de sacerdot 1930 i creat bisbe de Zagreb 1937, durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d’ Ante Pavelić S’oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional Arrestat i acusat de collaboració amb Pavelić, fou condemnat 1945 a setze anys de treballs forçats Alliberat 1952 i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia 1953, fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà