Resultats de la cerca

Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz  i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth  a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració…

La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe

Professor a Madrid, Caen i París la Sorbona Dedicat a l’arquitectura medieval hispànica, publicà L’Art Gothique en Espagne aux XII et XIII siècles 1931, estudià en detall Sant Feliu de Girona 1926 i definí una escola cistercenca “hispanollenguadociana”

Treballà en el camp de la teoria de grups Juntament amb HPoincaré, desenvolupà el càlcul de formes diferencials exteriors sobre varietats diferenciables, i avançà el concepte de fibrat

A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís

Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos tractats teòrics…

Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon