Resultats de la cerca

Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993

Autor d’una sèrie d’articles sobre el regadiu del riberal rossellonès La régularisation du débit de la Tet , 1938 La Tet et ses affluent s, 1956, i Le canal d’Ille , 1949, és conegut sobretot per la monografia detallada del seu poble nadiu Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló , escrita el 1947 en collaboració amb el seu germà Lleó

Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari espiritual 1968, i el llibre de poemes en prosa Últims cants 1971 La seva obra filològica consta d’una Gramàtica…

Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó

En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet Publicà monografies com La Têt et ses afluents 1956, Le canal d’Ille 1949 i, en collaboració amb el seu germà Lleó , Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló 1947

Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals

Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890