Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia d’Anvers Installat a París 1888, fou molt influït per Monet i, obsessionat per plasmar els efectes dels raigs de sol, conreà un impressionisme força ortodox i més tard s’orientà vers un divisionisme moderat Durant la Primera Guerra Mundial treballà a Londres i la seva influència minvà davant l’empenta de la primera escola de Laethem

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

Fou una persona cabdal en el procés d’innovació i de restauració del joc a les Terres de l’Ebre Membre del Grup Cultural Rasquerà i del Club de Bitlles Amposta, gràcies a la seva empenta els clubs del Perelló, Deltebre, els Alfacs, Amposta i la Sénia formaren part dels dotze primers clubs que s’incorporaren a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB el 1988 Fou representant territorial del Montsià i el Baix Ebre, primer, i de Tarragona, després, de la FCBB

Establert als EUA des dels dos anys, fou un membre destacat de la segona generació de la Hudson River School, deixeble de Thomas Cole i un dels principals relleus del moviment pictòric paisatgista de la segona meitat del segle XIX als EUA Interessat també per la fotografia i el daguerreotip, les seves pintures imprimiren el fort sentit teatral i allegòric dels paisatgistes de l’època Dins la seva obra destaquen els cicles dedicats a les muntanyes Rocalloses L’empenta de l’impressionisme cap als darrers anys de la seva vida provocaren l’oblit de l’artista i la seva obra fins a la redescoberta…

Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador vitalici, i el…

Home d’empenta, repoblà alguns llocs dels dominis de la catedral, com els castells de Montmell 974, d’Albà 978 i de Ribes i Bell-lloc 990 Consagrà l’església d’Olèrdola 991 Després de la ràtzia d’Almansor 985, hagué de fer cara a les reconstruccions de monestirs i esglésies, juntament amb el comte Borrell i els escapats de la mort i de la deportació Es dedicà també a redimir captius de Còrdova Anà a Roma per a obtenir un privilegi papal Durant el seu pontificat es conreà la ciència entre els canonges de la seu el més erudit de tots fou l’ardiaca Sunifred Llobet , que traduïa obres de l’àrab

El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà dels àrbitres…

Féu illustracions per al Faust de Goethe i per al Nibelungenlied El 1811 anà a Itàlia, on s’integrà al cercle dels natzarens , dels qual esdevingué autèntic capdavanter Tornà a Alemanya el 1819, i fou director de les acadèmies de Munic i de Düsseldorf Amb un hàbil sentit de la composició, donà una nova empenta a la pintura mural alemanya frescs de la Gliptoteca, 1820-30, i de la Ludwigskirche, 1836-39, a Munic cartons preparatoris per a la decoració de l’ossari de la catedral de Berlín, 1841-67, a la galeria nacional de Berlín El 1845 aconsellà, amb èxit, el nomenament de Pelegrí Clavé com a…

Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu perdre per primera…

Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i Miró…