Resultats de la cerca

Protegí la cultura i escriví una obra enciclopèdica titulada al-Muẓaffariyya

Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata

Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals

És autor de De nuptiis Mercurii et Philologiae , obra enciclopèdica en nou llibres, on exposà, després de l’allegoria de les noces entre Mercuri i la Filologia, la matèria de les set arts liberals El llibre, esponent dels diversos corrents culturals de l’hellenisme, tingué una gran difusió, com a llibre de text, durant l’edat mitjana

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766

Sacerdot, fou preceptor de les filles de Felip II de Castella, Isabel Clara Eugènia i Caterina El rei li encomanà 1582 uns texts expositius sobre l’art lulliana, en castellà, per tal que aquesta figurés entre els ensenyaments donats per la recentment creada Academia Matemático-filosófica, a Madrid, per l’arquitecte Juan de Herrera Arte general y breve para todas las ciencias 1584, 1585, 1661, 1666, Breve y sumaria declaración de la Arte general 1584, Escuela del entendimiento 1593 És considerat el primer representant de la tendència enciclopèdica del lullisme a Castella

Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita