Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Acamapichtli
Història
Primer emperador (tlatoani) asteca (1376-96).
Fou nomenat per Tezozómoc , emperador tepaneca d’Azcapotzalco, quan el poble asteca es posà al seu servei Acamapichtli mantingué bones relacions amb les veïnes ciutats-estats de Cullhuacán i Azcapotzalco Això li permeté d’engrandir Tenochtitlán , la capital dels asteques Fou succeït pel seu fill Huitzilihuitl
Daniel I de Moscou
Història
Príncep de Moscou (~1280-1303).
Fill d’Alexandre Nevskij, el succeí el 1263 en el principat de Moscou Aprofità l’estratègica situació de la capital per a engrandir-lo i lluità contra els seus germans Andreu i Demetri i contra el duc de Razan’, Romanovič El 1302 s’annexà el principat de Perejaslavl, i morí poc temps després L’Església ortodoxa el canonitzà
Nicolau I de Montenegro
Història
Segon gospodar (1860-1910) i primer rei de Montenegro (1910-15).
Fill del gran voivoda Miquel de Montenegro i d’Anastàsia Martinovič Succeí com a gospodar el seu oncle Danilo II de Montenegro Assolí la independència del seu país dels turcs i es dedicà a modernitzar-lo i a engrandir-lo Durant la Primera Guerra Mundial es posà al costat dels aliats, però el país fou envaït per Àustria i hagué d’exiliar-se
Sanç d’Ull
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb.
Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb
Vicenç de Margarit i de Biure
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669
Bonifaci VIII

Bonifaci VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1294-1303), de nom Benedetto Gaetani
.
Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…
Jofre de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre III).
Fill i successor del vescomte DalmauV o d’un presumpte vescomte Hug Jofre I Com a servidor fidel de Jaume I, participà en la conquesta de Mallorca 1229, en les vistes de Sòria 1256, en la campanya de Múrcia 1266 i en un viatge reial a Occitània 1272 malgrat militar per un moment en les files de la noblesa alçada contra el monarca el 1274, es reconcilià aviat amb el rei i formà part del tribunal creat per arranjar les diferències entre Jaume I i els nobles Tret d’un moment de tibantor el 1242, estigué en bones relacions amb el seu veí el comte Ponç IV d’Empúries, que volgué encomanar-li la…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,