Resultats de la cerca

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambera a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins el 1404 Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet

El 1434 prengué part, amb altres cavallers de la corona catalanoaragonesa, en el famós Passo Honroso , defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia Junyí amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona

Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta 1429, combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara Tingué, amb Riambau de Corbera , una actuació remarcable en el famós Passo Honroso 1434, que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas Fou fet presoner 1435-36 arran de la batalla naval de Ponça A la cort napolitana d’Alfons el Magnànim era tingut per un “dels bells junyidors del món” El 1458 participà, en prosa retorta i filigranada, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere…

Estudià medicina a la Universitat de Iowa, i posteriorment es formà musicalment a Nova York i a Alemanya Després d’haver guanyat diversos premis a Munic i Moscou, el 1966 fou contractat per a participar en l’estrena de The Visitation , de G Schuller, a Hamburg El 1976 debutà al Metropolitan de Nova York, i un any després ho feu a la Scala de Milà Identificat en els papers wagnerians i especialment en els d’Holandès i Wotan, ha estat un assidu del Festival de Bayreuth des del 1978 Ha interpretat també papers d’òperes italianes com Don Joan, Escamillo o Zaccaria, a més de Felip II paper amb el…

Foragitat de casa, visqué errant pel desert Pare dels ismaelites, Mahoma el collocà al cap de la seva genealogia Segons l’islamisme, ajudà Abraham en la construcció de la Meca

Estudià al Conservatori de París i guanyà el Premi de Roma 1919 Autor de música d’estil impressionista, compongué òperes Le roi d’Yvetot , 1928, ballets Le chevalier errant , 1935, música orquestral, música de cambra, etc

Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes Serví Alfons el Magnànim a Itàlia S'establí a Nàpols, on posseí la baronia de Groterna El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran El 1466 passà al servei de Joan II

Menà una vida errant i fora de la llei, per la qual cosa es convertí en heroi de la literatura clàssica d’aventures Sovint ha estat considerat autor d’una de les mu'allaqa que decoren els murs de la Ka'aba Hom li atribueix també el poema Lāmmiyyat al-'Arab , bé que sembla datar del segle X

Procedent d’una família del sud, tingué una infantesa difícil, fet que s’acusa en la seva formació Menà una vida errant i en passar una temporada a la presó començà a escriure una sèrie de narracions breus que el popularitzaren Alternà les collaboracions al New York World 1903 amb la publicació de narracions que, com Strictly Business 1910 i Sixes and Sevens 1911, formen la part més representativa de la seva obra