Resultats de la cerca

Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el Sant Jordi i la seva parella , de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de…

Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a la qual és professora Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art Des del final dels anys vuitanta empra planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex Participà a la Documenta VIII de Kassel el 1987 i a la Biennal de Venècia el 1988 L’any 1986 s’installà una escultura seva al parc esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona Al principi del 1999 presentà…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Filla de Josep Llimona  i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de Montserrat, i a altres…

Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Germana de Paul Claudel , la seva obra rebé l’empremta de Rodin , de qui fou amant de 1886 a 1893 Com aquest, la seva escultura accentua el dinamisme de les formes per tal de subratllar l’expressió i suggerir el moviment Bust de Rodin , 1888 l’Abandó , 1888 el Vals , 1893 L’obra més tardana L’edat madura , 1899 reflecteix el drama de la seva progressiva alienació mental, que comportà el seu internament des de devers el 1913 fins a la mort El març del 2017 fou obert a París el Musée Camille Claudel

A París fou alumna de Bourdelle A partir del 1944, començà la creació d’una escultura de tema animalístic insectes, granotes, etc creant figures allegòriques com més va més expressionistes, mig animals i mig éssers humans, allargassades, en posicions violentes i plenes d’estigmes de formes grotesques i amb perforacions que transformen la figuració vers una abstracció Obres La borrasca 1948 El Crist , de l’església d’Assy 1950 L’Ogre 1951 El ratpenat 1952

Influïda per Brâncusi, treballà en la recerca de l’espai i la forma abstractes Forma doble 1937 coll Hepworth, Pelagos 1946 coll Hepworth, Meridian 1959 State House, Londres, Forma foradada 1962 Fou premiada a Venècia 1950 i a São Paulo 1959

Estudià a la Chelsea School of Art de Londres Li interessa el contrast de textures i materials dels diferents metalls, que habitualment utilitza amb el vidre, i els reflexs que provoquen També ha treballat serigrafiant imatges sobre plaques de metall Un altre mitjà que ha emprat és la fotografia de paisatges L’any 1987 presentà una installació al centre d’art Capc de Bordeus i l’any següent a l’IVAM de València Ha estat present en exposicions collectives, com Metrópolis , a la Martin Gropius Bau de Berlín Los últimos días , a les sales de l’Arenal de Sevilla, o Pasajes , a la mateixa ciutat,…