Resultats de la cerca

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

És cap de la Unitat de Medicina de l’Esport de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona, secretari general de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport i secretari general de la Comissió Nacional de l’especialitat en el Ministeri de Sanitat També és membre del Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut, de la Comissió Antidopatge i de la Comissió per a la Protecció de la Salut de l’Esportista de la Secretaria General de l’Esport i coordinador de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut PEFS…

És considerat un dels primers especialistes en la pintura de flors i d’ocells —principalment peònies i paons— No se'n conserven obres autèntiques

Professor a París, al Jardin du Roi, més tard Musée National d’Histoire Naturelle Fou un dels primers especialistes en vulcanisme Com a obres fonamentals cal esmentar Histoire Naturelle de la Province de Dauphiné 1781 i Essai de Géologie 1803

Professor a Erlangen, estudià les llengües indoeuropees, finoúgriques, altaiques, siberianes, caucàsiques i d’Amèrica i fou un dels primers especialistes del basc Fou membre de la Société de Linguistique de París 1938, de la Société Finno-Ougrienne de Hèlsinki i de l’Euskaltzaindia

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats

Estudià a la Rietveld Acadèmia d’Amsterdam i a l’Architectural Association de Londres, on es diplomà el 1987 Ha realitzat diverses obres d’enginyeria civil, com la Central Elèctrica a Amersfoort 1989-93 o el pont Erasmus de Rotterdam, on es pot apreciar la seva formació en l’estudi de Santiago Calatrava La utilització de l’ordinador en la concepció i en la realització caracteritza les obres fetes als Països Baixos, com l’edifici Karbouw, a Amersfoort 1990-92, l’ampliació del Rijksmuseum Twente, a Enschede, 1992-96 o la casa Moebius, a Het Gooi 1993-97 L’any 1998 s’associà amb Caroline Bos,…

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca