Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Grigorij V. Aleksandrov
Cinematografia
Teòric i realitzador cinematogràfic rus.
S'inicià en el cinema com a collaborador d’Eisenstein El 1930, bo i acceptant els dictats de l’estalinisme, encetà una línia basada en el gust popular per la música i el circ, en la qual estan Ves’olyje Reb'at'a ‘Xicots de bon humor’ o Cirk ‘El Circ’, i més tard un estil més compromès, amb Vstreca na Elbe ‘Aplec a l’Elba’
Ernest Mandel
Economia
Política
Polític i economista belga.
Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…
Imre Nagy
Història
Polític hongarès.
D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se…
Aleksandr Jakovlevič Tairov
Teatre
Nom amb què és conegut Aleksandr Jakovlevič Kornblit, director teatral soviètic.
Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’…
Pierre Daix
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista francès.
En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de Louis Aragon i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general,…
Gérard Genette
Literatura francesa
Crític literari francès.
En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i…
Majja Mikhajlovna Pliseckaja

Majja Mikhajlovna Pliseckaja El llac dels cignes (1966)
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa russa.
Acusats de contrarevolucionaris, els seus pares foren depurats i morts pel règim soviètic Estudià a l’escola de ballet del Bol’šoj de Moscou , a la companyia del qual ingressà el 1943 Durant l'estalinisme el seu origen jueu i el fet de ser considerada poc afí al règim li comportaren la prohibició de sortir de l'URSS, que no li fou aixecada fins el 1959 El 1960 esdevingué ballarina principal de la companyia Dotada d’una tècnica excepcional, interpretà molts dels papers solistes del repertori tradicional, i destacà especialment en els d'Odette-Odile, d’ El llac dels cignes Aurora…
Osip Emil’evič Mandel’štam
Literatura
Poeta rus.
Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…
Costa-Gavras

Costa-Gavras
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut Konstantinos Gavrás, realitzador cinematogràfic francès d’origen grec.
A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes…