Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari Fou l’arquitecte municipal de Maó i de Girona Publicà Muebles de estilo inglés Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín 1948 i Muebles de estilo francés 1950, entre d’altres

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori deMadrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies deMadrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, deMadrid…

Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Les seves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca les seves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el Cancionero Musical de Palacio es conserva el seu…