Resultats de la cerca

És conegut només pel seu llibre Aquest es divideix en dues parts la primera, en vers, tracta d’una invasió de llagostes, i la segona, en prosa, del judici de les nacions estrangeres

Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial 1880 Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos 1884 i De l’avenir des canaux d’irrigation 1889

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1846 Hi publicà El Telégrafo , periòdic de tema mèdic i farmacèutic 1847-48, i obres pedagògiques, treballs, etc , com De las calenturas intermitentes en Barcelona 1849, a més de diverses traduccions d’obres estrangeres importants

Fou deixeble de José d’Almeida Malgrat les influències estrangeres, féu obres adequades a la tradició del seu país Es destaquen el Pessebre de la catedral de Lisboa i l' Estàtua eqüestre de Josep I al Terreiro de Paço 1770-75, Lisboa

Dedicat a l’estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d’obres estrangeres i colleccions de minerals, vegetals i animals Fou baró de La Puebla Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia 1802 i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año 1804

Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres

Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, pintà paisatges i marines Rosselló, París, Honfleur, Holanda en un estil proper a Marquet Exposà a Barcelona 1955, 1959, 1967, París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc Té obres en importants colleccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady EUA

Germà del militar  Joaquim Planell i Riera Contribuí fortament a la introducció de l’electrònica a Catalunya Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Barcelona i director de la Companyia de Tramvies de Barcelona, SA El 1924 ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que més tard presidí Traduí obres científiques estrangeres i publicà obres sobre electricitat

Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor…