Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et l’Europe…

Llicenciat en història de l’art, musicòleg i professor de l’ESMUC, amb L’estratègia del cucut guanyà el premi Salvador Espriu 1994 En narrativa ha publicat Calligrafia 1987, premi Just Manuel Casero 1986, Tres tríptics 1991, premi Marià Vayreda 1990, La fruita del temps 1994, L’estratègia del cucut 1996 i la novella Els tatuatges 1999, premi Andròmina 1998

Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21 Detingut a l’estiu del 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’…

Al començament de la Segona Guerra Mundial comandà el segon cos d’exèrcit britànic a França i es distingí a Dunkerque Cap de l’estat major imperial 1941-46 i conseller militar de Churchill, tingué una gran influència en l’elaboració de l’estratègia aliada durant la guerra

En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país Formà part de les ambaixades a Moscou 1933-37 i a Txecoslovàquia 1938-39 i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’…

Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Universitaris d’hivern 1970 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’esquí nòrdic 1971 Contribuí a dissenyar l’estratègia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou consultor de planificació territorial i dissenyador d’estacions d’esquí alpí i nòrdic, i un dels autors de L’esquí nòrdic, un esport per a tothom 1988

Format a l’escola de negocis ESADE i a les universitats de Harvard i Stanford, fundà amb el seu germà Francesc Rubiralta i Vilaseca  les empreses de capital familiar Izasa de material hospitalari 1966, i CELSA   de laminats d’acer Ambdues empreses tingueren un gran creixement fins a situar-se entre els líders internacionals en els camps respectius Izasa, dirigida des del principi per Josep Maria Rubiralta, es dedicà al llarg dels primers vint-i-cinc anys de la seva existència a la distribució de productes sanitaris, especialitzant-se en el camp del diagnòstic in vitro L’any 1991 adquirí…

Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent