Resultats de la cerca

Catedràtic a la Universitat d’Oviedo des del 1951 fins a la jubilació i lector en 1946-48 a Berna i a Basilea, és autor de diversos treballs sobre llengua medieval La publicació de Fonología española 1950 i Gramática estructural 1951 el convertí en l’introductor i el principal divulgador a l’Estat espanyol dels mètodes de la fonologia estructural i, en general, de l’estructuralisme Fou també un dels primers lingüistes que analitzaren la fonologia catalana Publicà, entre altres Estudios de gramática funcional del español 1972, La poesía de Blas de Otero 1973, Ensayos…

Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius

Elaborà poc abans que Rutherford una teoria estructural de l’àtom molt semblant a la d’aquest Féu observacions importants sobre la propagació de les ones radioelèctriques, reflectides sobre les capes superiors ionitzades de l’atmosfera

Format a l’Escola de Belles Arts Expressionista moderat i estructural, ha exposat especialment a Barcelona i Madrid Participà en les Bienales Hispanoamericanas, en alguna exposició Carnegie, de Pittsburgh, a l’Esposizione Internazionale d’Arte Sacra 1950, Biennal de Venècia 1954, etc

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

Professor a la Sorbona, fou capdavanter de la sociologia estructural Escriví Idéé du droit social 1935, Essais de sociologie 1939, Éléments de sociologie juridique 1940, Déclaration des droits sociaux 1944, Karl Marx et la sociologie du XXè siècle 1948 i Dialectique et sociologie 1962

Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi…