Resultats de la cerca

Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton

És autor de la novella exòtica Vathek 1782, que escriví en francès Escriví també llibres de viatges, una sàtira dels artistes anglesos i holandesos i la novella burlesca Azemia 1797 Del 1796 al 1818 es feu construir, per l’arquitecte James Wyatt, la residència neogòtica anomenada abadia de Fonthill, que fou una de les primeres mostres i de les més importants de l’arquitectura romàntica

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos

Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’exòtica…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002…

Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…